En este article et mostre com he pogut capturar una regió de la Via Làctia i la regió de la constel·lació de l'Escorpí i Rho Ophiuchi amb trípode i càmera en qüestió de pocs segons.
La setmana era perfecta per a observar, perquè tenia lluna nova totes les nits, però s'ha empastrat el tema i quasi tota la setmana donen mal oratge, però la nit del dilluns vam tindre una nit perfecta i vam poder gaudir d'un cel sense lluna durant tota la nit. Va vindre també l'amic Alberto Sol, d'Onda, també soci de la Societat Astronòmica de Castelló, i vam aprofitar al màxim les condicions del cel:
UN OBJECTIU CANON 50MM DEFECTUÒS
Des de feia temps que havia vist que aqeust objectiu Canon de 50mm no servia per a l'astrofotografia perquè em feia estreles molt estranyes, res puntuals sinó amb formes de boomerang. Però Alberto Sol volia que li mostrara què pot aconseguir la càmera Canon 6D Mark II amb aquesta lent de 50mm i F1.4, i li vaig fer la prova de fer 5 fotos de 10 segons cadascuna (seguint allò de la regla del 500 que és dividir 500 per a distància focal de l'objectiu que estàs fent servir) però ja l'havia avisat que tenia molta coma i creava estreles estranyes.
L'experiment el vaig fer simplement amb el trípode, la càmera Canon 6D Mark II i aquest objectiu Canon 50mm F1.4:
Vaig fer 5 fotos de 10 segons cadascuna amb la Càmera Canon 6D Mark II i el objectiu 50mm a ISO 2600. I també vaig fer 2 fotos dark (els darks es fan tapant l'objectiu de manera que no entra llum en el sensor de la càmera). Ací veus el doble de fotos perquè jo sempre faig fotos en RAW+JPG al mateix temps, però són només 5 fotos:
Aquesta és una foto individual on ja vaig veure un problema (a banda del problema que he explicat del meu bjectiu Canon 50mm), un satèlit o un avió es va creuar just en la regió que jo estava capturant, i va deixar una línia roja al llarg de totes les imatges. Però tenim una manera de llevar-les automàticament durant el procés d'apilat de les fotos que ara explicaré:
Anirem al programari DeepSkyStacker (DSS) des d'on apilarem les 5 imatges que vam fer amb la càmera Canon 6D Mark II per tal de sumar la llum de totes elles. Adjuntarem totes les imatges light (amb llum) i totes les imatges dark (sense llum) en DSS:
I ací a DSS és on podrem solventar el problema de la traça de color roig. Anirem a la configuració de l'apilat, que per defecte té el modo d'apilat "Promedi", és a dir que suma el promedi tots els píxels que estan a totes les imatges però nosaltres no farem servir aquest mode, sinó el següent, seleccionarem "Media", i això farà que, amb un apilat de poques imatges com és el nostre cas, mirarà si la traça de color roig (que es mou per les diferents imatges perquè el satèlit o avió està en moviment i va dibuixant una línia) està estàtic a totes les imatges o està a diferents píxels en les diferents fotografies:
Acceptarem i DSS ens mostra un resum del que va a fer i acceptarem per a que comence l'apilat:
El procés no trigarà molt perquè són molt poques imatges les que estem registrant i apilant:
I una vegada finalitza, guardarem el resultat de la imatge resultant de l'apilat:
I bé, ara que ja tenim la imatge apilada a partir de les 5 fotos fetes amb la càmera Canon, ja podem fer un xicotet processat a veure quina informació podem treure i si val la pena.
Anirem al programari de PixInsight i obrirem la imatge apilada i farem un xicotet estirat virtual per a veure quina informació hi ha:
I llevarem el color ataronjat del fons còsmic i algunes gradients amb el procés Automatic Background Extractor, i de seguida ja veurem una via Làctia imponent i a la dreta Rho Ophiuchi i la constel·lació de l'escorpí. Són visibles totes les aberracions cromàtiques i estreles rares amb una coma brutal, aquest objectiu 50mm no l'he de tornar a fer servir per a astrofoto, la veritat:
I bé, seguim. Ara vaig a separar el fons i les estreles, en la mesura del possible, amb StarXTerminator:
I com m'està fent mal veure tanta aberració i coma, vaig directament a retallar una part de la fotografia que siga potent, una regió de la Via Làctia i també vull que estiga completa la constel·lació de l'Escorpí. Ho faré amb Dynamic Crop, desant la configuració de la regió que vull retallar, així retallaré tant la imatge del fons còsmic com la imatge de les estreles que m'ha creat StarXTerminator:
I ja tinc preparat una "foto" un poc més óptima perquè he llevat la major part d'estreles estranyes dels voltants de la imatge:
I bé, hui vull fer una prova amb Morphological Transformation. He clonat la imatge de les estreles, i així compararé el resultat de la foto amb Morphological Transformation i la imatge tal i com la faig sempre, que és reduint les estreles des de PixelMath, aleshores ara tinc la reducció primera que he fet amb Morphological Transformation configurant l'opció Erosion, que és la reducció mínima:
I ara faré la reducció amb PixelMath, multiplicant per 0.4 les estreles. He fet diferents proves, però aquesta és la que més equilibrada veig:
He recuperat les estreles a la imatge de la Via Làctia i ja tenim a l'esquerra el resutat que volia provar amb Morphological Transformation i, a la dreta, la imatge de la Via Làctia amb les estreles recuperades amb PixelMath, i m'agrada més el resultat de sempre, el resultat que obtinc amb PixelMath perquè m'agrada que encara que siga una regió densa d'estreles, no mostrar tanta quantitat i que agafe el protagonisme principal les nebulositats que he volgut capturar. També li he donat una modificació molt subtil amb el procés de CurvesTransformation per donar-li un poc més de saturació a la llum:
I bé, ara farem el plate solve i mostraré els objectes que hi ha a la regió de la imatge. Primer de tot obrirem l'script ImageSolver i cercarem algun objecte que sabem que apareix en eixa regió. Jo he ficat l'objecte M62, un clúster globular d'estreles de la regió d'Ophiuchi:
I a continuació he configurat la finestra principal de ImageSolver especificant la data (13 de juliol de 2026 a la 1h de la matinada), la Resolució de la imatge amb la Canon 6D Mark II (23.760 */px) i la mida del píxel (5.76 um):
En pocs segons (molt ràpidament!) m'ha fet el reconeixement de plaques, i ja ha reconegut la regió del cel perfectament, com pots veure a la terminal de l'esquerra del Pixinsight:
I ara vaig a l'script d'astrometria AnnotateImage i li marque un poc el que vull que em mostre. No marque totes les opcions perquè PixInsight té moltes bases de dades d'objectes i pot mostrar moltíssimes etiquetes i objectes en la fotografia. Jo normalment mostre les estreles principals, els noms i les línies de les constel·lacions, els noms de le les nebuloses, el nom de les galàxies, i poc més:
I aquest és el resultat de l'script d'astrometria AnnotateImage:
RESULTAT DEL PROCESSAT
I aquest és el resultat de la imatge feta amb un simple trípode i una càmera réflex Canon 6D Mark II, estic flipant amb el resultat tot i el defecte de l'objectiu 50mm, perquè aquesta és una prova de que no cal un telescopi per a fer astronomia i per a detectar objectes astronòmics:
I ací la imatge amb les anotacions de AnnotateImage després del plate solve que hem fet a PixInsight amb l'script ImageSolver:
