Ja puc jubilar la màscara de Bahtinov perquè he adquirit un EAF (Electronic Automatic Focuser) de ZWO, i en aquest article et conte com funciona l'experiència de fer astronomia (visual o astrofotografia) amb un enfocador electrònic a l'AsiAir.
Bé, doncs una vegada connectat l'enfocador electrònic, la primera vegada que vaig fer una imatge de prova en mode 'Preview', vaig veure les estreles desenfocades, i vaig veure al menú de l'esquerra una opció anomenada Focuser amb una icona del símbol + que podia habilitar.
Si obrim eixa opció veurem unes fletxes amb les que podem fer enfocament de manera manual i podem seleccionar ràpid (fast) i lent (slow) segons vullguem fer foc manual:
Vaig moure cap a dalt l'enfocador i el foc anava arribant i les estreles ja eren més menudetes, com pots veure ací en la captura de pantalla:
I bé, just en la part inferior, baix de la fletxa inferior, hi ha una iconeta d'autofocus amb la icona [AF]. Podem fer ací el procés de l'autoenfocat fàcilment, i això ens obrirà una finestra que ens servei d'assistent automàtic de l'enfocament.
Com funciona l'enfocament automàtic amb l'EAF?
Doncs bàsicament l'AsiAir capturarà una imatge on trobarà estrelles. Calcularà la seua nitidesa mitjançant el valor HFR ((Half Flux Radius) i mourà l'EAF un poc cap a dins o cap a fora.
I repetirà aquest procés per a diferents posicions de focus millorant cada vegada l'enfocament:
Durant aquest procés d'autoenfocament, veurem que a la pantalla apareixen uns punts de color verd que van formant una corba. Eixa línia corba ajustada (fit parabòlic) és la part important: l’ASIAir dibuixa una paràbola matemàtica que s’ajusta a tots els punts verds. A partir de la “panxa” de la paràbola (el mínim), l’ASIAir calcula el punt de focus ideal (on l’HFR és més baix → màxima nitidesa). I després, l’EAF s’hi mou automàticament:
I en pocs segons veurem que l'AsiAir va mesurant el valor HFR i el gràfic anirà evolucionant. Finalment pintarà un punt de color roig quan trobe el punt de focus òptim, com veuràs a continuació. Això vol dir que ja tenim el telescopi (o una lent Canon 70-200 F/2.8 en el meu cas) preparada:
I bé, ja tenia enfocat el tub, una gran diferència amb la primera imatge que havia fet.
Automatitzant l'enfocament per a les nostres sessions d'Astrofotografia
Doncs bé, has vist lo fàcil i senzill que és treballar amb l'EAF de ZWO, la veritat és que és molt còmode i, el que a mi m'interessa, és la porta definitiva a treballar en remot perquè ja no cal preocupar-te per enfocar al principi de la nit.
Doncs bé, encara podem automatitzar l'autoenfocament de manera que l'AsiAir aplique l'autoenfocament:
- Podem configurar els segons que farà al capturar una imatge (per defecte són 2 segons).
- Quan comencem una sessió (mode Autorun).
- Cada 30 minuts, cada 1 hora o cada 2 hores, perquè quan la temperatura canvia pot canviar l'enfocament de l'espill del nostre tub.
- Quan hi ha canvis de temperatura podent configurar que si la temperatura canvia 1, 2 o 5 graus C s'execute l'autoenfocament de l'EAF.
- Cada vegada que canviem de filtre si tenim una roda de filtres, açò és important perquè cada filtre pot tindre el punt d'enfocament distint.
- Quan fem el canvi de meridià.
Doncs bé, si anem al menú superior i entrem en la secció de l'enfocament EAF, veurem les següents opcions:
I si configurem la part de l'autofocus, veurem les opcions que he comentat abans i que ens permetrà un millor control de la nostra sessió i l'enfocador EAF. Ja no tindrem més sorpreses amb imatges desenfocades:
