En aquest article et mostre un poc els passos que faig servir per a processar una imatge planetària en general, però més concretament la millor imatge que tinc fins el moment del planeta Júpiter.
Per a fer planetària no cal alinear de manera estricta la montura, al contrari que quan anem a fer espai profund que sí necessitem una molt bona alineació. La captura la faig fent un video de 3 minuts amb SharpCap (o Firecapture) i després processe el vídeo amb el programari que explique en aquest article.
Lo millor de tot és que vaig tindre una nit que hi havia molt bon seeing. I aquest és el punt més important: el seeing. Pots fer una previsió del teu seeeing des de la web de Meteoblue, que té una secció especial de Astronomy Seeing
I bé, una vegada he capturat un video (o més) amb SharpCap (o Firecapture), començarem a fer el processat amb el programari Pipp, seguirem amb AutoStakkert!, després passarem a fer retocs amb AstroSurface i finalment uns breus retocs finals amb The Gimp.
PIPP
La configuració que faig servir a Pipp no és massa especial, sempre vaig provant diverses opcions, la veritat, com per exemple tallar un poc el video ficant l'altura i amplària segons l'objecte (en aquest cas el vaig retallar amb 900 x 900), jugant un poc amb el percentatge dels millors frames que vull conservar (30% en aquest cas), i després de diferents proves vaig mirant a veure quina solució funciona millor.
Ací tens algunes captures de pantalla del procés que he fet amb Pipp i al final es veu el vídeo resultant:
Una vegada acaba el procés de Pipp ja tenim el vídeo resultant, i ara passarem a AutoStakkert! per a apilar els millors frames.
AutoStakkert!
En AutoStakkert! aplique les configuracions també depenent de l'objecte astronòmic que vaig a processar. En aquest cas, Júpiter, li he dit que és un planeta, la robustesa del soroll li he dit 5, i li he passat el procès d'anàlisi. Com que he vist que hi ha qualitat en el vídeo (aquella nit hi havia molt bon seeing) li he dit que hem faça dos videos, amb el 20% i amb el 30% dels millors frames apilats. Després també li he marcat 45 en el mínim de brillantor de la imatge i la mida de 64 dels requadres, i ha quedat com veus en la imatge de la dreta. I finalment he iniciat el procés de apilació:
I aquest procés ha durat entre 20 i 30 minuts, perquè he generat dos imatges i el meu portàtil Lenovo Thinkpad x260 no és massa potent comparat amb els equips de hui en dia. Però bé, finalment el procés d'AutoStakkert! ha finalitzat amb éxit.
Ara anem a Astrosurface per a millorar la imatge.
AstroSurface
En aquest punt, anem a afinar els wavelets de la imatge, modificar un poc l'escala de blancs i també girar el planeta per a tindre les línies dels gasos de la superfície de Júpiter en posició horitzontal.
A les següents captures de pantalla mostre el procés que he fet servir, no és que siga un gran expert d'AstroSurface, però faig servir la configuració dels presets del wavelets i també la configuració per defecte del balanç de blancs:
Ací els canvis que faig són a partir del preset de wavelets que ofereix AstroSurface amb els botonets de L1, L2, L3 i L4 o M1, M2, M3 i M4, però principalment el punt de partida que m'agrada és L3, generalment. I a partir d'ací vaig fent canvis subtils.
Aquestos són els últims canvis en els wavelets que he ficat en AstroSurface:
I després he canviat un poc la tonalitat donant-li un color més real i menys groc amb la següent configuració que veus ací:
Comparant diferents resultats
Una recomanació quan fem estes modificacions és anar comparant una versió i una altra, perquè moltes vegades estem veient una imatge molta estona i ja no calibrem bé el tema del color i ja no percebem si realment la imatge està enfocada o no, aleshores jo recomane obrir les diferents versions de la imatge en un costat i la última versió en un altre (o si tens dues pantalles fer-ho en pantalla completa) i així podrem comparar si estem millorant el resultat o estem empijtorant-lo.
Comparem les primeres versions:
Comparem una altra versió:
Comparem noves versions i ens quedem en la última:
Finalment, quan m'agrada el resultat, dese la imatge en format .tif per tal de que no perda qualitat.
The Gimp
Ara, des del programa The Gimp aniré a la ferramenta del to cromàtic, i li donaré un to més natural arrimant-me a una llum blanca, i la configuració l'he feta, més o menys, així:
I a continuació també he tocat, de manera molt subtil, els nivells de color:
Si vols bona qualitat, desa les imatges en format .tiff, ocupen molt més però no perden qualitat. Si, en canvi, vols imatges més lleugeres, doncs exportales en format .png o .jpg, perdran un poc de qualitat però es veuran bé, o fins i tot modifica la resolució i abaixa-la per a poder compartir les imatges o poder publicar-les ràpidament en una pàgina web.
Tornem a comparar el resultat post-processat amb The Gimp
Ara tornaré a comparar els diferents resultats que vaig obtenint del processat per a quedar-me en el que considere més bo, i la veritat és que ja pinta molt millor que en les versions anteriors perquè ha guanyat en tonalitat i llum, i a banda també en nitidesa gràcies als canvis en els wavelets que hem fet des d'Astrosurface. I en la imatge pots veure soroll perquè estan molt aumentades, però el planeta Júpiter en un zoom natural no es veu amb soroll:
Conclusions finals
El més important és la qualitat del cel o seeing. Cal tenir aquest punt en compte. Ja pots tindre el millor telescopi del món i saber totes les tècniques de processat, que si el dia que has capturat un video d'un planeta no hi havia bon seeing, la imatge final no serà bona.
I ja parlant de la tècnica, sense ser un expert en el processat d'imatges planetàries, jo veig que les configuracions i retocs han de ser molt subtils, cal tindre paciència amb pipp i AutoStakkert! i fer totes les proves que vullguem per a obtenir diferents resultats i poder comparar diferents configuració, també és important tindre en compte que cal anar a poc a poc i no passar-se configurant els valors dels wavelets perquè moltes vegades fastidiem una imatge si forcem massa un valor d'un wavelet.
La imatge final de Júpiter, de la qual estic super orgullós, és aquesta, espere que t'agrade:
