Ací us explique l'experiència que he tingut intentant capturar la galàxia M33 amb condicions realment pèssimes. Però amb molta motivació, això sí.
Al tenir el lloc d'observació a casa, i tenir-ho tot informatitzat, no em costa res pujar al terrat, alinear a l'estrela polar i iniciar una sessió de manera autòmat i jo, baix a casa, fent altres coses. Doncs bé, en aquesta ocasió va ser el passat dimecres 17 de setembre on, segons la predicció meteorològica d'Aemet i de Meteoblue, tenia 2 hores sense núvols, feia uns quants dies que els núvols no deixaven fer res i a partir de la 1:30 h de la matinada suposadament els núvols tornarien, així que volia aprofitar eixes dues hores per a fer alguna captura.
Aquesta vegada he volgut provar la càmera a color ASI533MC i acoplar el filtre Optolong L-Enhanced en el tub de 430mm William Optics Z73. I bé, tot i que jo estava supermotivat he de dir que les condicions eren molt roïnes perquè feia moltíssim de vent, perquè la Lluna estava al 48,30% i, a banda, la galàxia M33 estava prou baixa en l'oest:
Tot el que sap un poc d'observació astronòmica sap que són condicions molt molt (dues vegades) roïnes, però volia fer la prova d'aprofitar 2 hores i a veure què passa.
Doncs allà que anem, vaig alinear a la polar, vaig encendre el portàtil Lenovo Thinkpad x260 i ja em vaig baixar a casa des d'on em connecte al portàtil que controla el telescopi:
Ja a casa, vaig obrir el programari de captura Astro Photography Tool, vaig cercar l'objecte M33 i vaig redirigir allà el telescopi. El programari Astro Photography Tool em previsualitza en el centre de la pantalla la mida del que probablement ocupa l'objecte M33 en la fotografia segons la càmera que estic fent servir (eixa nit era la ASI533MC perquè volia provar capturar amb color real) i una vegada trobada la galàxia, vaig encendre el programari PHD2 Guiding per a començar amb l'autoseguiment:
Tot i que vaig intentar capturar altres objectes, per provar, al final vaig fer un total de 40 captures de 180 segons cada una, amb un gain de 250 i al dia següent, que tenia festa, vaig fer l'apilat amb el programari Deep Sky Stacker.
Com que normalment capture amb una càmera monocroma, cal configurar DSS en "Ajustes" + "Configuración Raw/FITS" i dir-li que estem fent servir una càmera a color per tal que active el filtre del patró Bayer correcte, de lo contrari apilarà totes les imatges en blanc i negre:
La calibració és molt important. No, volia dir, la calibració és imprescindible si volem llevar el soroll tèrmic i possibles problemetes del sensor de la càmera o del tub del telescopi. No hi ha astrofotografia bona si no hi ha calibració, aleshores ací et deixe un resum del que vaig fer.
CALIBRACIÓ: DARKS
Durant la nit, ja amb núvols però no m'importa, vaig fer els darks tapant totalment el telescopi (fins i tot fique una fundeta que no deixa entrar llum) i mantenint la mateixa configuració de la captura (gain 250, 180 segons d'expossició la mateixa temperatura en la càmera, concretament -10º C):
Així fique la fundeta per a fer els Darks: telescopi 1 + telescopi 2
CALIBRACIÓ: FLATS
O bé durant la nit, o bé l'endemà però sense moure res del telescopi ni enfocar/desenfocar res, faig els flats. Si movem alguna cosa del focus o de l'alineació de la càmera, ja no ens servirà perquè els possibles defectes de la lent ja no estaran en el mateix lloc que durant la captura dels lights, per tant, farem els flats sense tocar res. No cal que la temperatura de la càmera siga la mateixa que la refrigeració que tenia durant la captura dels lights però com que jo acabava la sessió dels darks veuràs en la primera imatge que encara tenia la càmera a una temperatura sota zero de -10ºC, però per als flats ja no cal.
La tècnica dels flats està en fer fotos a una superfície lluminosa però estable, on tinguem l'Histograma de la imatge centrat. Jo, com que sóc de l'antiga escola, fique una samarreta al final del tub fixada amb una gometa i faig fotos a una exposició de 0.01, i així tinc imatges amb la llum homogènia:
Així fique la fundeta per a fer els Flats: telescopi 1 + telescopi 2
CALIBRACIÓ: OFFSET o BIAS
Ara toca fer fotos ràpides, anomenades Offset o Bias i serveixen per esborrar la senyal electrònica de lectura que es genera a cada foto light. Aquestes imatges les farem molt ràpidament, ja que les farem a una exposició de 0.001 segons, i de seguida les tindrem fetes.
La manera de fer-les és igual que els darks, tapant el tub del telescopi i, també, jo fique la funda en tot el telescopi per tal que no tinga cap llum. La diferència també amb els darks és que no cal mantindre la refrigeració en la càmera i, per tant, ja no cal que estiga a -10ºC.
Així fique la fundeta per a fer els Offset Bias: telescopi 1 + telescopi 2
RESULTAT FINAL
I bé, el resultat de la captura amb tant de vent, amb un cel Bortle 7 i apuntant molt a prop de la Lluna i molt a prop de l'horitzó ha segut més bo del que em pensava. Evidentment, no he agafat massa llum i massa detalls, i es veu prou de soroll en el fons, però com a prova de 40 captures de 180 segons en el cel de València ja em pareix espectacular. Ara estic impacient de poder anar-me a l'interior de Castelló o a l'interior de València i fer la mateixa prova, o ja no de 2 hores, sinó tal vegada de ¡6 hores! Tot arribarà :)
El resultat de l'apilat amb Deep Sky Stacker el podeu veure ací a PixInsight, encara no havia fet res, simplement és aplicant la ferramenta ScreenTransfer Function per previsualitzar ràpid la imatge:
CONCLUSIONS
Doncs què puc dir?, que he flipat amb el resultat. No és el millor resultat captant detalls d'una galàxia, però no us podeu imaginar del vent que feia la nit del dimecres i la llum que feia la lluna, però m'ha agradat poder experimentar 2 hores amb el filtre Optolong L-Enhanced i tinc pendent ara provar-ho novament ací a casa, però moltes més hores i, també com he comentat abans, provar-ho pròximament en algun poble de l'interior de Castelló o de València amb un cel molt més fosc que ací a la costa.
La meua montura Orion Sirius és prou velleta i la tinc 18 anys donant guerra, i segurament té alguns errors de seguiment, però fins i tot nits amb molt de vent pot amb tot. I com a prova, la foto de M33 de 2 hores del dimecres passat :)
