En aquest article t'explicaré això dels augments dels telescopis en profunditat, encara que de manera senzilla i directa, perquè vull aclarir un poc quan un telescopi és adequat per a tu i quan no, perquè vull que aprengues quan un telescopi és una joguina de xiquets o quan és prou adequat per a l'observació astronòmica. També t'explicaré com saber com visualitzarem els planetes grans com Júpiter o Saturn i si veurem detalls. T'explicaré com podem visualitzar els cràters de la Lluna com si estiguèrem orbitant el satèl·lit dins d'una nau a pocs kilòmetres de la superfície. T'explicaré també com podem arribar a veure els satèl·lits dels planetes o com fer fotografies d'espai profund agafant tota una nebulosa sense tallar-la o sense agafar nomès una xicoteta part d'aquesta. Tot açò i molt més, ho intentaré explicar fàcilment en aquest article. Comencem!
ELS TELESCOPIS O TELEOBJECTIUS D'UNA CÀMERA FOTOGRÀFICA
Supose que alguna vegada has tingut o has vist alguna càmera de fotos amb objectius intercanviables que poden ser des de 8mm fins a 600mm o més. Doncs bé, els mm o mil·límetres ens especifiquen quin tipus de visió anem a obtenir des de la càmera.
Ací tens un resumen del resultat de fotografiar amb distints mil·límetres:
Per exemple, 8mm o 10mm seria molt paregut a la vista humana, és a dir, obtindríem una visión de 180º. De fet, fins a 14mm o 16mm són lents anomenades gran angular ja que ens permeten fotografiar un gran camp. Les de 8mm o 10mm, per cert, se solen anomenar ull de peix. Aquestos objectius ull de peix són típics en els videos d'Skateboard.
Aproximadament un 40mm o un 50mm seria el clàssic objectiu per a fer retrats de persones. Encara que hi ha qui fa astrofogotrafia amb els de 50mm, com Luis Miguel Azorín en aquest video.
I a partir de 100mm ja es poden considerar com teleobjectius perquè amplien o augmenten la realitat. Hi ha objectius de 250mm, de 400mm, de 600mm i més. Com més mil·límetres tinguen, més augments aconseguim a les fotografies.
A la web http://www.decamaras.com tens un comparador d'objectius on es veuen totes les especificacions de molts objectius.
Però en el món de l'astronomia la cosa canvia un poc, el que acabem de veure té relació, però és un poc més complicat perquè el tub del telescopi (ja siga de lents o d'espills) ja té uns augments i, a més a més, els oculars que afegim al tub té també uns augments, per tant hem de calcular més coses si volem conèixer exactament els augments que tindrem.
ELS AUGMENTS
Els augments del telescopi es calculen de manera molt senzilla si dividim la distància focal del tub del telescopi entre la distància focal de l'ocular.
Aleshores, podem tenir distints augments en un mateix telescopi si fem servir distints oculars amb distints diàmetres. En el meu cas, tinc un telescopi de tipus Schmidt-Cassegrain de 200mm de diàmetre i una distància focal 2032mm. Ara, hipotèticament, anem a calcular els augments que agafariem al ficar un ocular de 9 milímetres.
La fòrmula seria:
2032mm Distància focal (F) / 9mm diàmetre ocular (D) = 225'7 augments (x)
Tindre aquestos augments no significa que anem a veure la Lluna 222'2 vegades més gran, sinó que anem a reduir 222'2 vegades la proporció de la distància entre la Terra i la Lluna. I com que la Lluna està a uns 384.000 km de distància de la Terra, això vol dir que estarem mirant la Lluna com si estiguèrem a nomès 1.706 km de distància. Estem fent un viatge espacial sense moure'ns de casa!!! Tingues en compte que aquest és tot un luxe i un privilegi que la major part dels humans de la Terra mai han pogut gaudir.
DIVIDIM O MULTIPLIQUEM ELS AUMENTS
En aquest punt en el que ens trobem, també és important dir que existeixen lents Barlow que poden multiplicar els augments i reductors de focal, que divideixen els augments i fan que veges les coses un poc més menut, que moltes vegades és necessari si volem que aparega un objecte astronòmic complet dins de la visió del nostre ocular o de la nostra fotografia.
Normalment les Barlow multipliquen per 2 (x2) els augments, però també existeixen Barlows x2'5, x3, i més. En aquesta direcció web de la botiga Astrocity tens lents Barlow i reductors de focal del telescopi. Tens productes més cars i més barats, segons la qualitat. Si tens qualsevol dubte, consulta amb els tècnics d'Astrocity, que són uns cracks i t'aconsellaran quin accesori és més adequat per al teu telescopi.
Així que ja saps, una lent Barlow multiplicarà els teus auments, brutal no, lo següent. Però seguim entenent açò dels augments perquè no és tant senzill això de multiplicar i avant.
L'AUGMENT MÀXIM RECOMANAT
A un telescopi no pots ficar tots els augments que vullgues i, a més a més, acoplar-li una lent multiplicadora Barlow x50 que multiplique tots els augments per cinquanta i veure així exoplanetes amb tots els detalls, no, desgraciadament hi ha un límit físic.
L'augment màxim recomanat per a un telescopi és l'augment més gran que podem fer servir i veure els objectes relativament nítids. Si ens passem, ho veurem tot borrós.
L'augment màxim recomendable per a un telescopi sol ser 2.362 vegades el diàmetre del telescopi en mil·límetres. D'aquesta manera la fòrmula per a calcular-ho seria:
Augment màxim recomanat = 2,362 x diàmetre mm
Per exemple, per al meu Schmidt-Cassegrain de 200mm de diàmetre, l'augment màxim seria:
Augment màxim recomanat = 2,362 x 200
És a dir, 472.
Per tant, si al telescopi Schmidt-Cassegrain de 200mm de diàmetre i 2032mm de distància focal li fique un ocular de 4mm, ja m'estaré passant de l'augment màxim recomanat i ho veuré tot malament, ja que 2032mm x 4mm = 508. Per tant, m'estic passant de 472.
Per això, l'ocular més baix que tinc per a aquest telescopi és un 5mm (2032mm x 5mm = 406).
LA RELACIÓ FOCAL
És un indicador de la luminositat del telescopi: quan més curta siga la distància focal F i més gran el diàmetre D, més luminós serà el teu telescopi. La relació focal, també coneguda com el número f, és un punt a tenir en compte sempre que vullguem comprar un tub. I, principalment per a l'astrofotografia, ens convindrà sempre una f baixa:
Relació focal (f) = Distancia focal (F) / Diàmetre (D)
O resumint:
f = F/D
Per exemple, per al meu telescopi amb una Distància focal (F) de 2032mm i un diàmetre de 200mm, la Relació focal (f) és f/10.
Podem comprar un reductor de focal, que ens pot ajudar a reduir la f obtenint una f/7 enlloc d'una f/10.
SIMULACIÓ DEL QUE PODEM OBSERVAR O CAPTURAR
Quan volem fer observació astronòmica o una sessió d'astrofotografia, estudiarem primer els objectes que volem observar i els apuntarem a una llista. Aquesta llista serà el nostre guió de la nit. Però no nomès necessitem una llista d'objectes sinó també com de grans són aquestos objectes i com els volem obsevar o capturar. I per a saber-ho podem o bé mirar per internet en algunes webs o blogs, o fer servir dos pàgines web prou conegudes en el món de l'astronomia: www.astrobin.com i www.telescopius.com.
O també podem fer servir el mapa del cel Stellarium, des del qual podem configurar el telescopi que anem a fer servir, l'ocular, la càmera i si anem a ficar algun dispositiu de reducció de focal o una lent multiplicadora anomenada Barlow. Encara que et puga semblar difícil, és una tasca molt senzilla que podem fer des de la configuració d'Stellarium.
Podrem afegir un telescopi, una lent, un tipus de càmera i dispositius d'augments des de la part de configuració, i després movent-nos per les fletxes esquerra-dreta (en el quadre de la dreta en Stellarium) podrem canviar els augments que ens interessen:
Exemples gràfics de simulacions amb Stellarium:
-1. M42 la Nebulosa d'Orió amb un objectiu Samyang 135mm
-2. M42 la Nebulosa d'Orió amb telescopi William Optics z73 de 73mm de diàmetre i 400mm de focal
-3. M42 la Nebulosa d'Orió amb telescopi Celestron de 200mm de diàmetre i 2000mm de focal
-4. M42 la Nebulosa d'Orió amb telescopi Celestron de 200mm de diàmetre i 2000mm de focal i Barlow 3x
Vist açò, hauràs comprovat que depenent dels augments, podrem observars una regió de les nebuloses o altres, uns objectes astronòmics o altres. Els astrònoms que volen estudiar objectes de planetària necessiten molts augments, quan més millor, en canvi els astrònoms que estudien o volen capturar regions de l'Univers que anomenem nebuloses d'emissió, nebuloses de reflexió, nebuloses planetàries, etc, no requereixen grans augments sinó, al contrari, pocs, per a tindre un camp més gran del cel.
A banda, la tècnica en planetària sol ser una única foto o fer un xicotet vídeo i després extreure frames del video, en canvi la tècnica de l'espai profund és fer fotos de llarga exposició durant moltes hores, quantes més hores més llums podrem acumular.
LA CONTAMINACIÓ LUMÍNICA, L'ENEMIC DE L'ASTRONOMIA
Independentment del teu telescopi, dels diners que hages invertit en una càmera i en oculars bons, en filtres i en tot tipus d'accesoris astronòmics, has de tindre en compte que l'Astronomia té un enemic directe que fa que encara que tingues un telescopi amb grans augments i una relació focal molt luminosa, no pugues veure moltes coses en realitat. Saps què és?
El principal enemic de l'astronomia és la contaminació lumínica. La nostra societat ultrailuminada i la ignorància màxima dels qui decideixen la iluminació a les ciutats i carreteres està llançant llum i enegia en totes les direccions, sobreiluminant el cel, malgastant energia i diners públics, i generant problemes greus a la natura i a la vida dels animals i dels éssers humans.
Per si no ho sabies, la contaminació lumínica afecta directament a l'ésser humà, provocant i agreujant trastorns del son i problemes relacionats com a irritabilitat, depressió, problemes cardiovasculars i més. Fins i tot hi ha estudis que relacionen les freqüències de la llum blanca dels fanals led de les nostres ciutats amb determinats tipus de càncer.
Un altre gran perjudicat per la contaminació lumínica és el fitoplàncton, responsable de la producció del 50% de l'oxigen que hi ha en el nostre planeta.
Estos organismes aquàtics prenen CO₂ de l'oceà durant el dia i expulsen O2 a la nit. Però perquè ho facen necessiten foscor. Però foscor de veritat, ja que de vegades hi ha espais on no hi ha tanta llum i ja ens pensem que hi ha foscor, però en realitat encara són zones amb llum ambiental residual.
I per si no ho sabies, el 80% de la població mai ha vist la Via Làctia, i gaudir d'un cel fosc hauria de ser Patrimoni de la Humanitat i hauríem de garantir un cel fosc per a les generacions futures, no creus?
Tristement, cada vegada més els observatoris astronòmics han d'instal·lar-se a llocs més remots i menys accessibles per a poder gaudir un cel fosc i adequat per a fer ciència per culpa de la contaminació lumínica.
