A la criptografia de clau secreta o criptografia simètrica s'utilitza una clau secreta senzilla tant per al xifratge com per al desxifratge. Per utilitzar criptografia simètrica a les comunicacions, tant el remitent com el receptor abans haurien de saber la clau, o s'hauria d'enviar amb el missatge.
A la criptografia simètrica, hi ha la metàfora de la clau que permet accedir al missatge original: és com si l'emissor i el receptor tinguessin dues còpies de la mateixa clau.
No vaig a explicar com instal·lar GPG2 a OpenBSD o FreeBSD (o altres sistemes operatius), això ja està escrit en el meu blog (pots buscar-ho si vols) o en moltíssimes altres pàgines web de Internet. Jo vull anar directament a les ordres per a cifrar/descifrar documents.
Per a cifrar un document PDF de manera simètrica farem:
gpg2 --output documentcifrat.pdf.gpg -symmetric document.pdf
I, suposadament, ficarem la contrasenya "Constantinopla".
I ara, a l'altre equip, el teu contacte ha d'escriure:
gpg2 --output document.pdf --decrypt documentcifrat.pdf.gpg
I, si el nostre contacte li diu la contrasenya "Constantinopla", ja tindrà el fitxer "document.pdf" original descrifrat novament al seu equip informàtic.
Per guanyar temps, m'he donat el permís d'agafar informació directa de la Vikipèdia, concretament de la pàgina A la criptografia simètrica, hi ha la metàfora de la clau que permet accedir al missatge original: és com si l'emissor i el receptor tinguessin dues còpies de la mateixa clau.
